8 de març
del 1981
Atlético de Madrid
- Futbol Club Barcelona
Quan la seva dona arribà al seu domicili el dilluns al matí,
va trobar els llums encesos i la roba d’en Quini sobre el llit, però el jugador
havia desaparegut. Amb l’Alesanko i el relacions públiques del Club, Óscar
Segura, va començar la recerca i es van presentar les primeres denúncies a comissaria.
Un cambré de Can Fuster, va confirmar les estranyes maniobres
del Ford Granada del jugador. Localitzat el cotxe després per la policia, es va
confirmar la seva desaparició. En Quini havia estat segrestat!
 |
| El Mundo Deportivo del 3 de març del 1981 Commoció al barcelonisme pel segrest del seu davanter centre |
Després d’un mal inici de temporada que va provocar la
destitució de l’entrenador l’hongarès László
Kubala Stecz, el Barça va millorar a mans de l’argentí Helenio Herrera Gavilán, fins
a posar-se a 2 punts de l’Atlético de Madrid, amb qui teníem que anar a jugar a
domicili la següent jornada. Recordem que en aquell temps, les victòries puntuaven
2 punts a la classificació.
 |
| Evolució de la Real Sociedad (campió final de la lliga) i del Atlético i Barça primer i segon a la jornada 26. |
 |
| Jornada 26 |
Bé doncs, lluitaven per la lliga amb un equip que anava a
més i ens segresten a en Quini. Com era previsible, l’equip es va descentrar i tot
se’n va anar a norris.
Tot i que el Futbol Club Barcelona va demanar la suspensió
temporal dels partits de lliga fins que es resolgués el segrest, la Federació
Espanyola de Futbol, no ho va permetre.
Així doncs, calia donar suport a l’equip en el seu proper
compromís, ni més ni menys a casa del líder, l’Atlético de Madrid. Vaig ser un
dels que vaig viatjar en autocar per animar incondicionalment als jugadors,
després de la crida que es va fer, però l’ombra del segrest d’en Quini sempre
va estar present.
 |
| Publicitat del desplaçament a Madrid |
 |
| Billet del viatge |
El Barça va alinear a Artola, Zuviría, Olmo, Alesanko,
Ramos, Paco Martínez, Schuster, Estella, Esteban, Ramírez i Simonsen. Al 45'’Albadalejo
substituí a Olmo i en el 60’ Carrasco a Ramírez.
 |
| Entrada |
L’àrbitre, en Sánchez Arminio, amb el vist i plau de la Federació,
va permetre que Ramírez jugues amb el número 14 a la samarreta, substituint
així el 9 que sempre portava Quini. En aquells anys, els números de les
samarretes no eren fixos per cada jugador, els que jugaven ho feien amb els 11
primers números.
L’Atlético de Madrid va guanyar per 1 a 0 amb gol de Marcos
(20’) que més endavant va ser jugador del Barcelona. El Barça, tot i l’efecte
Quini, va jugar força bé i no es va merèixer perdre aquell partit. Totes les
cròniques de l’època així ho van dir.
 |
| El Mundo Deportivo del 9 de març de 1981 |
El viatge de tornada va ser llarg i trist. Va ser el meu
primer desplaçament en que es va perdre el partit.
 |
| El Mundo Deportivo del 26 de març de 1981 |
Després del seu alliberament, el 25 de març, en Quini va poder reincorporar-se a l’equip a la jornada 31 contra el Valladolid, però el mal, tant
personal com a nivell de club, ja estava fet.
 |
| Classificació final de la lliga 1980-1981 |
Una temporada i uns fets per oblidar. A la lliga vam acabar
a la cinquena posició, però tot i així, vam aconseguir posteriorment guanyar la Copa
del Rei.