18 de juny
del 1981
Futbol Club
Barcelona – Real Sporting de Gijón
Estadi Vicente
Calderón (Madrid – Espanya)
Al participar a competicions europees, el Futbol Club
Barcelona va estar exempt de la primera ronda de la competició. A la segona
ronda, va enfrontar-se a la Unió Esportiva Lleida, guanyant la eliminatòria per
2 a 7 (1-2 a domicili i 5-1 a casa). El Barakaldo Club de Futbol va ser el
nostre contrincant a la tercera ronda, a qui vam guanyar per 1 a 3 global (0-2
a domicili i empat a u a casa).
Ja a octaus de final, el nostre contrincant va se el filial
del Real Madrid, és a dir, el Castilla Club de Futbol. Els vam guanyar per 4 a
9 al conjunt de la eliminatòria (3-5 a domicili i 4-1 a casa). A quarts de
final, vam jugar amb l’A.D. Rayo Vallecano, guanyant 0 a 3 al seu camp i 3 a 1
al nostre.
El plat fort va ser la semifinal, quan vam haver d’enfrontar-nos
amb l’Athletic Club de Bilbao. El primer partit va ser al Nou Camp i vam
guanyar 2 a 0. El partit de tornada també el vam guanyar per 1 a 2 el que ens
va permetre arribar a la final.
La final va tenir lloc a l’Estadi Vicente Calderón de Madrid
el dijous 18 de juny del 1981. Vam jugar amb el Real Sporting de Gijón que
havia eliminat al Sevilla F.C. a les semifinals.
 |
| Billet d'autocar del desplaçament |
 |
| Entrada |
A l’estadi, els aficionats del Barça érem minoria, però ens
vam fer escoltar de valent.
L’Helenio Herrera va alinear els següents jugadors: Artola,
Ramos, Olmo, Alesanko, Zuviría, Schuster, Paco Martínez, Estella, Esteban,
Simonsen i Quini. Sánchez al minut 65’ va substituir Paco Martínez.
El partit el recordo vibrant. Els dos equips van tenir
oportunitats de marcar, però qui se’n va endur el gat a l’aigua va ser el
Barça. En Quini va marcar al minut 45’ tot just abans del descans. A la
represa, Maceda va a empatar al minut 50’, però el “Brujo” Quini va tornar a
fer un gol al minut 59’. Esteban va tancar definitivament tota opció de l’Sporting
al minut 66’ quan va fer el 3-1 definitiu pel Barça.
 |
| El Mundo Deportivo del 19/06/1981 (portada) |
 |
| El Mundo Deportivo del 19/06/1981 (pàgina interior) |
Avui en dia, sol haver-hi molta polèmica per les
celebracions de gols dels jugadors que en fan un a un equip on havien jugat
abans. En veure el resum d’aquest partit, m’ha sobtat ja que no ho recordava,
com en Quin va celebrar els gols (en especial el segon) envers el seu antic
equip.
 |
| El Mundo Deportivo del 20/06/1981 (portada) |
Potser l’actitud va se provocada per tot el que va passar
aquella temporada (el seu segrest i la pèrdua de la lliga), o potser per les
mostres de suport i estimació que la gent blaugrana li va donar després d’haver-ho
passat malament, i fins i tot abans. Tot i així, en Quini mai va perdre la bona
relació amb el seu ex-equip, del que en un futur va formar part del seu
organigrama. No ho sé, però si veieu les imatges, veureu com canvien les coses
amb el temps.