10 de maig
del 1989
Futbol Club
Barcelona – U. C. Sampdoria
Participàvem a la Recopa d’Europa al haver guanyat la
temporada anterior la Copa del Rei a la Real Sociedad de San Sebastián per 1 a
0 amb gol d’Alexanko (61’) el dimecres 30 de març del 1988 a l’Estadi Santiago
Bernabéu de Madrid.
Bé, com deia, de les mans d’en Cruyff, en aquesta la seva
primera temporada com a entrenador, es va aconseguir arribar a la final d’una
nova edició europea de la Recopa. Sort en vam tenir d’aconseguir aquest títol, perquè
dins del barcelonisme ja hi havia veus crítiques envers Johan que volien fer-lo
fora. Si haguessin reeixit, ens haguessin privat de gaudir del futur Dream Team
que, dia rere dia, s’anava construint.
Tot i que tots els partits són difícils i s’han de jugar,
crec que aquesta edició de la recopa no va ser pel Barça de les més difícils
que ha jugat. En principi, a primer cop de vista, veiem que l’entitat dels
clubs que es van creuar a les eliminatòries, no va se d’equips punters de
primera fila europea. Tot i així, ens va anar de ben poc a dos eliminatòries, a
vuitens de final amb els polonesos del Lech Poznan (que vam salvar a la tanda
de penals per 5-4 després d’empatar els dos partits a u) i els quarts de final
amb els danesos del AGF Arhus (amb un global de l’eliminatòria d’1 a 0).
És curiós un fet que cal comentar. A les semifinals vam
jugar amb els búlgars del CSKA de Sofia. L’anada a casa vam guanyar per 4 a 2 i
la tornada per 1 a 2. En aquell equip hi jugava un jove que va ser màxim
golejador del campionat (amb 7 gols) anomenat Hristo Stòitxkov. Quantes alegries
ens va donar a posteriori en Hristo!
Els nostres rivals a la final, van ser els italians de l’U.C.
Sampdoria de Gènova. A l’època va ser un dels equips més potents de la lliga
italiana, de fet més endavant ens els vam tornar a trobar a la final de la Copa
d’Europa.
En aquesta ocasió, vaig anar a la final amb en Benet
Beorlegui i Roca i en Ramon Mampel. Com sempre el viatge el vam fer amb autocar, però tot i tenir
per endavant un munt d’hores de carretera, la mentalitat del culé estava
començant a canviar. Ja érem campions de dues edicions a l’última dècada,
doncs, per què no ho havíem de tornar a ser?
 |
| Amb en Benet i en Ramon portant una pancarta per saludar al company Mario que no va poder anar |
 |
| Viatge amb autocar |
Vam arribar amb molt de temps a Berna, el que ens va
possibilitar que visitéssim el centre de la ciutat una bona estona i no ens hi
vam estar.
 |
| Rellotge astronòmic anomenat Zytglogge en dialecte bernois o Zytgloggeturm en alemany |
 |
| Riu Aar |
 |
| Amb el Benet al carrer Kramgasse |
 |
| Omplint de colors blaugranes els carrers de Berna |
Per una d’aquelles inimaginables casualitats, vam ser molt
afortunats al trobar-nos pels carrer de Berna amb en Johan Neeskens. El pobre
Johan va tenir molta feinada per avançar per tots el que l’envoltàvem al crit
de Neeskens, Neeskens! Va poder copsar l’estima en que tots els aficionats del
Barça el tenien.
El partit es va jugar el 10 de maig de 1989 al
Fussballstadion Wankdorf de Berna (Suïssa) a les 20,15 hores. L’àrbitre va ser l’anglès
George Courtney.
El Barça va presentar la següent alienació: Zubizarreta,
Urbano, Alexanko, Aloísio, Amor, Milla, Eusebio, Roberto, Salinas, Liniker i
Begiristain. Al 60’ Soler va substituir Milla i al 74’ Rekarte a en
Begiristain.
Cal comentar que a la Sampdoria hi jugava un
ex-barcelonista. Era en Víctor Muñoz que va ser migcampista del Barça entre les
temporades 1981 i 1988.
Tot just començar el partit, el Barça de la ma de Julio
Salinas va marcar (4’) el u a zero de cap. Això ens va donar molta tranquil·litat
per afrontar la resta del partit. Tot i tenir ocasions de gol, la Sampdoria no
ens va fer patir molt i afortunadament, en un contra-atac en López Rekarte (79’)
va fer el segon gol.
    |
| Aficions de la Sampdoria i del Barça a l'estadi |
 |
| Falta llençada pel Barça |
 |
| Final del partit amb victòria |
Evidentment, els dos gols els vam celebrar amb bogeria tots
el aficionats que vam desplaçar-nos a Berna, de la mateixa manera que vam
tornar a embogir quan els jugadors van alçar aquesta tercera Recopa d’Europa.
 | ||
| El Mundo Deportivo de l'11/05/1989 (primera plana) |
 |
| El Mundo Deportivo de l'11/05/1989 (plana interior) |
 |
| El Mundo Deportivo del 12/05/1989 (primera plana) |
