12 de maig del 1982
Futbol Club Barcelona - Standard de Lieja
El camí per arribar a aquesta final va començar la temporada
anterior guanyant la Copa del Rei al Reial Sporting de Gijón, el 18 de juny del
1981 a l’Estadi Vicente Calderón (Madrid) per tres gols a u. Marcaren Quini (45’
i 59’) i Esteban (66’) pel Barça i Maceda (50’) pel Xixó.
A setzens de final, el Barça va jugar amb el Trakia Plovdiv
de Bulgaria guanyant per un total de 4 a 2 gols. A vuitens, ens enfrontarem al
Dukla Praha de Txecoslovàquia amb un total de 4 a 1 al nostre favor. Ja a
quarts de final, el Lokomotive Leipzig de l’alemanya de l’est el vam superar
per un total de 4 a 2 gols.
L’eliminatòria més difícil al meu criteri va se a les
semifinals. Ens va tocar en el sorteig el Tottenham Hotspur Football Club, amb
tot el que significaven en aquell temps els equips anglesos.
L’anada es va jugar al Whit Hart Lane de Tottenham, on 52
mil “spurs” van abrigar als seus jugadors amb els típics cants. El Barça ho
estava passant malament (tretze corners a favor dels locals), però el que són
les coses, l’Olmo, en el minut 60, després de recollir una pilota al mig camp
anglès i avançar uns metres, va engaltar un xut dur però centrat que
incomprensiblement el porter internacional anglès Clemence, no va aturar davant
de la sorpresa de tothom.
Al minut 84, el Tottenham va poder empatar gràcies al
llançament d’una falta de Hoddle i la rematada a boca de canó de Roberts.
La tornada al Camp Nou va ser molt treballada pels jugadors
blaugranes. El resultat final va ser d’1 a 0 per un gol aconseguit a l’inici de
la segona part quan Alexanco llençà una falta sobre Quini que estava escorat a
l’esquerra i que va enviar amb el cap a Simonsen perquè aprofitant una
indecisió de la defensa enviés la pilota a la xarxa.
Tornavem a arribar a una final! Curiosament però, cal
comentar que aquella va ser una nit d’aquelles estranyes al Camp Nou. Ens estàvem
jugant arribar a una nova final i no es va omplir el camp!!!
La final va ser encara més estranya. S’havia de jugar al
Camp Nou en que ens donava, teòricamente, un avantatge. Es van haver de tornar
a fer cues per aconseguir una entrada, i afortunadament, la vaig poder comprar.
Estrany però. Curiosament, vaig poder gaudir de la mateixa localitat que tenia
habitualment en els partits que el Barça jugava a casa.
El desplaçament al camp va se com un diumenge normal de
campionat de lliga, amb l’Eduard de la Torre amb qui anava habitualment al
futbol. Res va fer especial aquella final al Camp Nou, semblava un partit més
encara que era una final europea. Curiosament, en aquesta ocasió l’estadi tampoc
va estar ple de gom a gom.
El partit va començar a les 20,15 hores del 12 de maig de
1982 al Camp Nou (Barcelona), essent el nostre rival l’equip belga de l’Standard
de Lieja.
L’alineació del Barça va ser la següent: Urruti, Gerardo,
Migueli, Manolo, Sánchez, Alexanco, Simonsen, Moratalla, Quini, Esteban i
Carrasco. L’entrenador era el polonès Udo Lattek de l’antiga Prússia Oriental.
Va comença marcant l’Standard de Lieja al minut 6, quan Haan
va enviar la pilota a Wendt a l’esquerra qui va profunditzar i centrar a mitja
alçada perquè Vandermissen engaltés l’1 a 0.
A l’últim minut de la primera part, Esteban va llençar una
falta des de l’esquerra que Simonsen va rematar de cap a la xarxa, empatant el
partit a u.
Als 18 minuts de la segona part, els belgues van fer una
falta a Moratalla bora l’àrea. Simonsen passà ràpidament la pilota a Quini
(abans inclús de posar-se la tanca), i aquest entre dos defenses va aconseguir
el gol de la victòria.
Jo, aquest gol, el
recordo com el gol fantasma. No perquè no fos gol, si no perquè tret del dia
del partit en directe, no l’he tornat a veure mai més. En cap dels resums i
documentals que he vist des d’aleshores, va quedar enregistrar el gol donada la
rapidesa de l’acció.
Com he comentat abans, va se un partit atípic per l’entorn.
Després de la victòria i l’entrega de la copa, vam tornar com un dia més a casa
després d’un partit. Això sí, amb un títol més.
 |
| El Mundo Deportivo del 13/05/1982 (primera plana) |
 |
| El Mundo Deportivo del 13/05/1982 (plana interior) |
 |
| El Mundo Deportivo del 14/05/1982 (primera plana) Curiosament, en aquest diari es comentava la possibilitat de fitxar a en Maradona... |