Final de la Copa del Rei (temporada 2016-2017)

27 de maig del 2017
Futbol Club Barcelona – Deportivo Alabès
Estadi Vicente Calderón (Madrid – Espanya)


La necessitat d’ajustar un complicat calendari va fer que les semifinals de copa es juguessin a febrer i que sabéssim doncs que érem finalistes de la Copa a principis d’any. Fem però, una mica d’història. 
A setzens de final vam enfrontar-nos a l’Hèrcules d’Alacant. El 30 de novembre del 2016 al José Rico Pérez vam empatar a u gràcies a un gol del noi de la pedrera, Aleñá. La tornada vam guanyar per set a zero amb gols de Digne, Rafinha, Arda Turan (3), Rakitic i Paco Alcácer.
El sorteig de octaus de final ens va emparellar amb l’Athletic Club de Bilbao. A l’anada a San Mamés, vam perdre per 2 a 1 (amb gol de Messi) i a la tornada al Camp Nou vam guanyar 3 a 1 amb gols de Luis Suárez, Neymar i de nou Messi.
A quarts de final ens va tocar un altre os, la Reial Societat de San Sebastián, però vam treure endavant l’eliminatòria força bé. A l’anada vam guanyar a Anoeta amb gol de Neymar (0-1) i a la tornada vam tornar a vèncer per cinc a dos amb gols de Denis Suárez (2), Messi, Luis Suárez i Arda Turan.
Les semifinals les vam jugar amb l’Atlético de Madrid. A l’anada al Vicente Calderón, vam guanyar 1 a 2 amb gols de Messi i Luis Suárez mentre que a la tornada al Camp Nou vam empatar a u amb gol de Luis Suárez.
Fins arribar a aquesta final, el Futbol Club Barcelona havia disputat 38 finals, havent guanyat en 28 ocasions i també era el defensor del títol al haver guanyat al Sevilla Futbol Club l’any anterior per 2 a 0. De fet, havíem guanyat la copa a les dues últimes edicions.

El nostre rival fou el Deportivo Alabès. Els de Vitòria jugaven la seva primera final de Copa i ho van fer després d’eliminar al Gimnàstic de Tarragona (6-0), el Deportivo de La Coruña (3-3  per gols a camp contrari), l’AD Alcorcón (2-0) i el Celta de Vigo (1-0).

Aconseguir les entrades per la final va ser del tot atípic. En el sorteig inicial d’entrades que el Club organitzava pels socis, no ens va tocar. Havíem fet una petició conjunta amb en Benet Beorlegui, el seu fill Guillem i el carnet de l’Ariadna, i teníem la petició 5.097. En el sorteig va sortir el número 5.608.
Sorprenentment molts socis amb les peticions guanyadores del sorteig no van recollir les entrades motiu pel qual es va fer una repesca i d’aquesta manera sí que vam poder aconseguir entrades. Ho vaig saber al rebre un correu electrònic del Barça en el que se m’informava que podia disposar d’entrades per la final.
Cert que feia pocs dies que havíem acabat de perdre la Lliga i havíem estat eliminats de la Champions, però és del tot incompressible que la gent del Barça renunciés a acompanyar al Barça a una final.
Per nosaltres millor, la Marina va fer bots d’alegria en saber que el regal d’aniversari d’aquest any seria una final del Barça.
Dies abans de la final vam fer la protocol·lària recollida d'entrades i bitllets de tren a l'Estadi.
Recollint els bitllets de tren
Una altre dia recollint les entrades
Bitllet de l'AVE
Entrada pel partit
Encara que ja porto unes quantes finals, per a mi va ser una final del tot especial. Per primer cop, la meva filla Marina, em va acompanyar en un desplaçament del Barça. L’ADN culé de la saga Sulé continua.
Esmorzant al mercat de Serraparera
Guillem i Benet
Vam sortit amb AVE a les 10,40 hores del mateix dia del partit des de l’estació de Sants, després d’haver-nos trobat amb en Benet i en Guillem a Cerdanyola per esmorzar. Vam arribar a Madrid a les 13,20 i amb busos llançadores ens van dur fins a la Fan Zone. Com havíem quedat amb en Mario Luzón, en Fernan Gabarrus i uns amics seus per dinar, vam anar directament al restaurant on havíem quedat. De passada havíem de passar per l’estadi Vicente Calderón.
Pujant a l'AVE
Un error de càlcul causat per la mala interpretació del plànol que portàvem i que ens havia donat l’organització, va fer que haguéssim de caminar uns 10 quilòmetres aproximadament fins al restaurant a un ritme important i sota un sol impressionant. En Guillem em va recordar prou cops, aquests errors de càlculs.
Amb la Marina prop de l'Estadi Vicente Calderón
Amb Benet
Dinant un chuletón amb el Mario, Fernan i companyia
Després de dinar vam decidir anar al centre de Madrid (Plaza Mayor i Puerta del Sol) per fer-nos unes fotos i copsar l’ambient de final. Allí ens vam trobar amb l’amic Ramon Mampel i el seu germà David i uns amics seus.
Colla a la Plaza Mayor
Colla a l'estàtua de l' "Oso y el Madroño" a la Puerta del Sol
Apropant-se l’hora del partit, tots junts vam anar amb taxi a l’estadi.
Comentar que aquesta final va ser l’últim partit oficial que es va fer a l’estadi Vicente Calderón de Madrid. Inaugurat el 2 d’octubre de 1966, va ser fins a la data l’estadi del Club Atlético de Madrid amb una capacitat de 54.907 persones.
A les portes del Vicente Calderón
Vam arribar aproximadament un hora abans de començar el partit i vam poder veure part de l’espectacle (bastant pobre per cert), organitzat per la Federación Española de Futbol.
Espectacle previ al partit
El moment més àlgid, com era habitual, va ser la interpretació de l’himne espanyol que va ser rebut per l’afició culé amb una enorme pitada. Nosaltres anàvem ven preparats amb els reglamentaris xiulets. En aquesta ocasió, tot i haver-hi menys repercussió mediàtica, jo vaig ser incapaç d’escoltar una sola nota de l’himne.
Tots units fem força
Afició de l'Alabès
Luis Enrique va alinear a: Cillessen, Umtiti, Mascherano (substituït per lesió per André Gomes al minut 11’), Piqué, Jordi Alba, Iniesta, Busquets, Rakitic (substituït per Aleix Vidal al 83’), Alcácer, Neymar i Messi.
No van poder jugar per sanció ni Luis Suárez ni Sergi Roberto que eren jugadors titulars habituals.
La primera part fou realment un partit de final. El Deportivo Alabès va tenir les seves oportunitats com un xut al pal que després va passejar la pilota paral·lelament per la línia de gol, però qui va marcar primer va ser, com no, Lionel Messi (30’).
Tot seguit, Theo per part de l’Alabès, al minut 33’ va empatar el partit en un excel·lent xut de falta que entenc Cillessen hauria d’haver aturat perquè anava pel seu pal.
Messi però, va ser el de les grans ocasions. Dues genialitats seves van fer possible que marquessin Neymar (43’) i Alcácer (45’), tot just abans del descans.
La segona part, ja amb un 3 a 1, va sobrar. El joc del Barça va ser mediocre, no vam poder veure l’instint assassí per golejar al contrari i la duresa dels contraris el l’àrbitre Clos Gómez va consentir, va deslluir la segona part del partit. El domini del Barça va ser aclaparador amb un 72,5% de possessió de la pilota i és cert que no vam patir en cap moment per la victòria.
Serà perquè ens estem acostumant ja a moltes finals guanyades o perquè tenim una directiva i uns jugadors que passen del tot dels aficionats i seguidors que ens desplacem a animar a l’equip, no ho se, però és lamentable les celebracions que els jugadors fan a la gespa després de rebre la copa.
Amb Marina, Ramon i David
Amb Fernan
Increïblement, en aquesta ocasió, el jugadors no van arribar a oferir la copa ni al lloc on érem nosaltres (córner a tocar del lateral). Al nostre lloc i molt al final es van apropar tres jugadors amb el pretext de fer-se unes fotos. I de les fotos parlem. Els títols o copes, ja no s’ofereixen i celebren amb els seguidors, serveixen única i exclusivament perquè els jugadors facin mil fotos amb els seus fills i les seves dones dins del terreny de joc. Aviat ho faran també amb la tieta i la iaia... Increïble que aquest nois malcriats passin de qui es gasta els seus diners per anar a donar suport i qui ho ha de permetre o vigilar, no ho faci.
Bé, això no ens va fer perdre tampoc d’il·lusió del títol, el primer títol de la Marina.
Celebrant la victòria
Al sortir del camp, vam anar a buscar les llançadores per anar a Atocha. Una confusió que també em va recriminar en Guillem, ens va fer agafar un taxi per anar fins a l’estació on vam agafar el tren de tornada sense cap incidència.
Portada d'El Mundo Deportivo del 28/05/2017
Portada de l'Sport del 28/05/2017
Portada de l'Esportiu del 28/05/2017
Portada del Marca del 28/05/2017