21 de març del 1982
València Club de Futbol - Futbol Club Barcelona
Estadi de Luís Casanova (València - Espanya)
Conquerir el títol de lliga d'aquesta temporada (1981-82) era a tocar.
Arribàvem a la jornada vint-i-nou amb cinc punts d'avantatge sobre el segon classificat i només quedaven sis jornades per acabar la lliga. Dels dotze punts en joc, només havíem d'aconseguir set en el cas que la Reial Societat guanyés els dotze en joc. Tot semblava de cara per aconseguir-ho.
El compromís però d'aquesta jornada era important. Ni més ni menys que la visita al Luís Casanova de València. El Club va organitzar viatges en autocar per donar suport a l'equip. Un total de deu mil persones ens vam desplaçar a la ciutat del Túria per acompanyar i animar els jugadors.
Recordem que el Barça no va poder comptar amb Bernd Schuster per la lesió que li va fer en Goikoetxea, el carnisser de Bilbao.
El Barça d'Udo Lattek va alinear a Artola, Zuviría, Manolo, Alesanko, Olmo, Víctor Muñoz, Estella, Sánchez, Morán, Quini i Simonsen. Pes Pérez va ser l'àrbitre.
D'aquell partit recordo que no va haver-hi un dominador clar del partit, però si que el València va ser més resolutiu per endur-se els dos punts. Tota la premsa va coincidir en que la derrota per 3 a 0 va ser excessiva i que no va reflectir el joc dels dos equips al terreny de joc.
El que recordo també és l'ambient a la graderia. En aquells temps les aficions estaven barrejades ja que les mesures de seguretat no eren les mateixes que avui en dia. Encara recordo com vam estar tot el partit aguantant les provocacions d'un valencià que anava amb una porra i que es dedicava a provocar a tots els que érem a aquella zona de la general.
Els gols van ser marcats per Botubot al 43', Arnesen al 69' i Subirats al 86'.
A la mateixa jornada la Reial Societat també va perdre amb l'Hércules d'Alacant per 2 a 0, així que vam mantenir la diferència de cinc punts.
Així doncs, ara faltaven 5 jornades per acabar la lliga, és a dir, hi havia 10 punts en joc. Només ens calien 5 per ser campions de lliga ja que el gol average era favorable. Amb tres partits a casa, tot semblava favorable però, no va ser així.
Al final de lliga vam aconseguir 45 punts després de sumar només dos punts. Amb l'Español a casa vam perdre 1-3, a camp de l'Osasuna vam perdre 3-2, a casa amb l'Athlètic de Bilbao vam empatar a 2, a camp del Reial Madrid vam perdre 3-1 i l'últim partit de lliga empatarem a 2 a casa amb el Betis.
Pel seu costat, la Real Sociedad, va arribar als 47 punts després de guanyar a casa al Saragossa per 3-0, guanyar a València per 0-1, guanyar a casa a l'Español per 2-1, empatar a 0 a camp de l'Osasuna i guanyar a la última jornada al Bilbao 2-1 a casa.
Increïble però cert. Són d'aquelles coses que passaven a can Barça. Coses que als culés amb més de dos dècades d'història no ens estranyaven. Culés que buscàvem explicació on potser no hi havia com que els jugadors havien demanat una prima més alta per guanyar la lliga i no se'ls havia donat.
Aquesta lliga em va quedar gravada a la memòria pel fet de perdre-la després de portar un avantatge tan clar. Sempre la recordo quan estem a punt de guanyar una lliga i encara no som campions matemàticament.
Conquerir el títol de lliga d'aquesta temporada (1981-82) era a tocar.
Arribàvem a la jornada vint-i-nou amb cinc punts d'avantatge sobre el segon classificat i només quedaven sis jornades per acabar la lliga. Dels dotze punts en joc, només havíem d'aconseguir set en el cas que la Reial Societat guanyés els dotze en joc. Tot semblava de cara per aconseguir-ho.
 |
| Classificació a la jornada 28 |
 |
| Bitllet d'autocar del desplaçament |
 |
| Entrada de General pel partit |
El Barça d'Udo Lattek va alinear a Artola, Zuviría, Manolo, Alesanko, Olmo, Víctor Muñoz, Estella, Sánchez, Morán, Quini i Simonsen. Pes Pérez va ser l'àrbitre.
D'aquell partit recordo que no va haver-hi un dominador clar del partit, però si que el València va ser més resolutiu per endur-se els dos punts. Tota la premsa va coincidir en que la derrota per 3 a 0 va ser excessiva i que no va reflectir el joc dels dos equips al terreny de joc.
El que recordo també és l'ambient a la graderia. En aquells temps les aficions estaven barrejades ja que les mesures de seguretat no eren les mateixes que avui en dia. Encara recordo com vam estar tot el partit aguantant les provocacions d'un valencià que anava amb una porra i que es dedicava a provocar a tots els que érem a aquella zona de la general.
 |
| Portada de El Mundo Deportivo del 22/03/1982 |
A la mateixa jornada la Reial Societat també va perdre amb l'Hércules d'Alacant per 2 a 0, així que vam mantenir la diferència de cinc punts.
Així doncs, ara faltaven 5 jornades per acabar la lliga, és a dir, hi havia 10 punts en joc. Només ens calien 5 per ser campions de lliga ja que el gol average era favorable. Amb tres partits a casa, tot semblava favorable però, no va ser així.
Al final de lliga vam aconseguir 45 punts després de sumar només dos punts. Amb l'Español a casa vam perdre 1-3, a camp de l'Osasuna vam perdre 3-2, a casa amb l'Athlètic de Bilbao vam empatar a 2, a camp del Reial Madrid vam perdre 3-1 i l'últim partit de lliga empatarem a 2 a casa amb el Betis.
Pel seu costat, la Real Sociedad, va arribar als 47 punts després de guanyar a casa al Saragossa per 3-0, guanyar a València per 0-1, guanyar a casa a l'Español per 2-1, empatar a 0 a camp de l'Osasuna i guanyar a la última jornada al Bilbao 2-1 a casa.
 |
| Evolució dels tres primers classificats a la lliga |
 |
| Classificació final de la temporada 1981-82 |
Increïble però cert. Són d'aquelles coses que passaven a can Barça. Coses que als culés amb més de dos dècades d'història no ens estranyaven. Culés que buscàvem explicació on potser no hi havia com que els jugadors havien demanat una prima més alta per guanyar la lliga i no se'ls havia donat.
Aquesta lliga em va quedar gravada a la memòria pel fet de perdre-la després de portar un avantatge tan clar. Sempre la recordo quan estem a punt de guanyar una lliga i encara no som campions matemàticament.