Del 1974 al 1978.
86 partits jugats i 34 gols.
Manuel Clares García, més conegut com a Manolo Clares o
només Clares, va néixer a Madrid el 23 de febrer de 1948.
Es va formar al futbol base de l’Atlético de Madrid però de
juvenil va passar a jugar al Getafe Deportivo i al Club de Futbol Gandia de la
tercera divisió. El 1971, va fitxar pel Club Deportivo Castellón amb qui va
aconseguir pujar a primera divisió.
Després d’una excel·lent temporada (1972/73) amb el Castelló
a primera divisió (cinquens a la lliga i sub-campions de Copa) va despertar
l’interès del Barça i del Madrid, però el seu entrenador Lucien Müller no el va
deixar marxar.
No va ser fins el 1974 que el Barça aconseguí els seus
serveis. Va ser fitxat per substituir a en Johan Cruyff a la Copa del
Generalísimo ja que els estrangers no podien jugar aquesta competició.
Va debutar el 26 de maig de 1974 als octaus de final de Copa
enfront de l’Oviedo anotant un dels gols de la victòria (2-3). En aquesta
competició es va arribar a la final que es va perdre per 4 a 0 amb el Real
Madrid.
En Clares va ser un jugador molt qüestionat per l’afició. Se’l
considerava poc resolutiu, capaç de desesperar a tothom per les seves errades.
Fins i tot El Mundo Deportivo va arribar a definir-lo com “un ariete sin
elegancia ni estilo, capaz de los goles más insólitos y de los errores más
clamorosos”. Si bé aquesta definició és d’allò més dura, la veritat és que
recordo en el camp com molts cops era motiu d’escarni i mofa per les seves
actuacions.
Tot i això, Clares va ser el màxim golejador de la temporada
1976/77 amb 22 gols en 32 partits. La seva millor actuació encara la recordo.
Va ser contra el València que arribava al Nou Camp com a líder de la lliga,
partit que vam guanyar 6 a 1. En Clares en aquell partit va fer 5 gols. En
aquella època anava amb l’Eduard de la Torre al camp i encara recordo les seves
riallades amb els gols d’en Clares.
Tot i els seus gols, no vam guanyar la lliga. Encara que de
forma indirecta, es va veure involucrat en un incident que va provocar el
desgavell de l’equip i finalment la pèrdua del campionat.
El 6 de febrer de 1977, el Barça rebia al Nou Camp al Club
Deportivo Málaga que es va aprofitar dels errors de l’àrbitre Ricardo Melero
Guaza guanyant per 1 a 0 amb gol d’Esteban amb la mà. En Johan Cruyff es va
encarar a l’àrbitre que l’expulsà, segons ell, per dir-li “hijo de la gran puta”.
En Cruyff sempre va negar l’insult i va sostenir que en realitat va dir
“Manolo, marca ya!” adreçant-se a Clares.
A la fi del partit van haver-hi incidents i alguns ferits.
Cruyff va ser sancionat per tres partits i es va acabar perdent el títol per un
punt davant de l’Atlético de Madrid.
Aquest partit em va fer reflexionar sobre alguna de les
coses que passan a Can Barça. Esteban, el jugador que va fer el gol amb la mà,
ja estava fitxat pel Barça per la propera temporada. El mal que va fer aquest
jugador, perdre el partit, provocar l’expulsió de Cruyff i perdre finalment la
lliga, no va tenir cap repercussió. Si per mi fos, l’Esteban no hagués jugat
mai en el Barça i haguéssim donat exemple per situacions similars futures.
Però seguim amb en Manolo Clares. A l’historial del jugador
consta la Copa del Rei aconseguida el 1978 pel Barça, tot i que no va jugar a
la final.
L’octubre del 1978 deixà el Barça per fitxar pel Rayo
Vallecano per quatre milions de pessetes.
